|
EL MISTERI DELS DOGONPER TORNAR A MISTERIS EXPLICATS |
Els Dogon, un poble, format per unes dues-centes cinquanta mil persones, viuen a l’altiplà de Bandiagara, una regió desèrtica situada avui dia al centre de Mali, 300 quilòmetres al sud de Tombuctú, on van emigrar-hi al segle XV, fugint de la pressió dels imperis musulmans establerts a l’Àfrica; aleshores, tenien unes creences animistes segons les quals el sol, el vent, els arbres i tots els elements del món natural estan dotats d’ànima; actualment, la majoria dels Dogon són o bé musulmans o bé cristians, en queden molt pocs d’animistes.L’art dels Dogon
es manifesta en les seves mesquites de fang i en els sepulcres construïts en
penya-segats; en l’aspecte econòmic, han dissenyat un enginyós sistema de
regadiu amb què, en una terra inhòspita i no gaire fèrtil, poden conrear els
seus camps. |
|
Des de mitjans del
segle XX, molts occidentals s’han interessat per aquest poble del desert de Mali
a causa d’un fet de debò sorprenent: els Dogon tenen un coneixement molt
precís i exacte sobre l’estrella Sírius B; així saben que Sírius B triga
cinquanta anys a descriure una òrbita complerta al voltant de la seva
companya, Sírius, l’estel més brillant de l’Hemisferi Nord, com també són
capaços de descriure la densitat i característiques rotacionals de Sírius B;
en la llengua dels Dogon, Sírius s’anomena sigu tolo, (=estel de
Sigui), i Sírius B, po tolo (= estrella digital). Cada seixanta anys,
els Dogon celebren una festa de renovació de l’Univers en honor de sigu tolo. Al món
occidental, l’existència de Sírius B va ser desconeguda fins que, el 1862, va
descobrir-la l’astrònom americà Alvan Clark (1804-1887). Per altra banda,
segons ho explica Robert Temple al seu llibre The Sirius Mystery, els coneixements
astronòmics dels Dogon van més enllà de l’existència de Sírius B: ja de
sempre han tingut clar l’heliocentrisme, per tant mai no han cregut que la
Terra sigui el centre de l’Univers i que el Sol hi giri al voltant; a més,
des de temps immemorials, els Dogon han sabut que els astres segueixen
òrbites el·líptiques, que Saturn té anells i Júpiter disposa de tota una
cohort de satèl·lits o que l’estructura de la Via Làctia és de forma espiral,
i ací ens hem limitat a fer una exposició breu dels coneixements astronòmics
dels Dogon. Com pot ser que els Dogon sàpiguen que existeix Sírius B, si aquest estel només pot veure’s amb l’ajuda d’un telescopi? D’on poden haver tret tot el que saben d’astronomia? Aquest és el misteri dels Dogon. |
|
A The Sirius Mystery, publicat el 1976 i
reeditat el 1998 amb el subtítol new scientific Segons els
defensors de l’afrocentrisme, el raonament de Temple no és vàlid perquè
parteix d’un prejudici força estès en el món occidental: el menyspreu de les
capacitats i habilitats dels pobles d’altres cultures com ho són els Dogon;
aquest etnocentrisme –o racisme per dir-ho clar i català- és el que ha dut
Temple a bastir un raonament lògic partint, però, d’una base falsa; per això
ha arribat a una conclusió absurda. A causa dels seus
prejudicis occidentals, raonaran els afrocentristes, Temple no va saber adonar-se
d’una cosa molt simple: els Dogon no tenen telescopis ni falta que els fa
perquè la melanina, el pigment que dóna color negre a la pell, proporciona
una agudesa visual tal que hom pot veure Sírius B i el que calgui, sense la
necessitat d’aquella mena d’aparells ortopèdics anomenats telescopis que els
occidentals, pobres en melanina tal com ho mostra el color blanc de la seva
pell, necessiten per veure-hi més enllà del nas. En un to seriós i
acadèmic, a la Lecture 1st melanin
conference, celebrada a San Francisco els
dies 16 i 17 de setembre de 1987, un afrocentrista com Frances Welsing va
afirmar-hi que els Dogon i els antics egipcis –gent també de raça negra,
segons els afrocentristes- van usar la seva melanina per detectar informació
continguda en l’energia del sistema solar i així poder realitzar observacions
astronòmiques; gràcies a l’energia que captaven amb la seva melanina, els
Dogon van descobrir Sírius B, que, per cert, segons Welsing, és la font de
tot coneixement i el lloc d’arribada de les ànimes quan abandonen el cos. Segurament, Welsing
i els afrocentristes deuen considerar racista tot aquell que s’entossudeixi a
considerar impossible percebre l’energia de Sírius B total perquè aquest
estel es troba situat a nou anys llum de la Terra. Per cert, si un any llum
és la distància que pot recórrer un raig de llum en un any, i la velocitat de
la llum és de 300.000 km per segon, quants quilòmetres són nou anys llum?
Quanta melanina deu caler per rebre una energia situada tan lluny? Bé, si l’explicació
de l’agudesa visual proporcionada als africans per la melanina de la seva
pell no acaba de fer el pes, entre altres coses perquè no s’ha demostrat mai
que la gent d’origen africà tingui la vista més desenvolupada que la resta de
la Humanitat, als afrocentristes sempre els queda el recurs de dir que els
mestres dels Dogon foren uns egipcis antics que sí que tenien telescopis,
instruments, dels quals, però, ningú, ni tan sols els afrocentristes, n’ha
trobat cap resta en cap jaciment arqueològic d’Egipte. L’afrocentrisme és
un corrent creat en medis afro-americans (els negres dels EUA) segons el qual
la mare de tota la civilització és l’antic Egipte, els habitants del qual
eren negres africans; segons els afrocentristes, els grecs van limitar-se a
copiar les realitzacions culturals dels egipcis; Jesús, Sòcrates, Cleopatra i
d’altres figures prominents de l’Antiguitat eren negres, i els jueus
inventaren el tràfic d’esclaus negres africans. Tota una mostra del rigor
metodològic i de la base científica de la seva visió de la història del món
antic. Si descartem per
absurdes les teories afrocentristes, no ens quedarà més remei que recórrer
als extraterrestres com a única explicació possible dels coneixements
astronòmics dels Dogon, tal com ho fa Temple? Abans de respondre a aquesta
pregunta, caldrà estudiar detalladament el tema. |
|
Un cop deixades de banda les bajanades afrocentristes, sembla evident que l’astronomia dels Dogon té el seu origen en algun contacte amb l’exterior. Ara falta veure qui pogué ser aquest informant estranger. La primera menció dels sorprenents coneixements astronòmics dels Dogon la trobem al llibre Dieu d’eau, entretiens avec Ogotemmêli (=Déu d’aigua, converses amb Ogotemmeli) obra de l’antropòleg francès Marcel Griaule (1898-1956), publicat a París el 1948 i reeditat, pòstumament, el 1966. En aquest llibre, Griaule hi explica el treball de camp que, en col·laboració amb Germaine Dieterlen (1903-1999), havia estat duent a terme amb els Dogon des de 1931. Griaule hi descriu una cerimònia de renovació del món que té lloc cada seixanta anys relacionada amb la lluentor de l’estrella sigu tolo, nom amb què els Dogon designen Sírius; segons aquest antropòleg francès, els Dogon també mencionen po tolo (Sírius B) i en descriuen la densitat i les característiques de rotació. Griaule no intenta mai donar cap explicació de com és possible que els Dogon coneguin Sírius B sense disposar de telescopis ni establir l’antiguitat d’aquest coneixement ni, menys encara, relacionar-lo amb els antics egipcis. És a partir de Dieu d’eau que s’ha bastit tot el mite del misteri dels Dogon; l’estudi de Marcel Griaule ha estat el punt de partida tant per a les teories alienígenes de Temple com per a les visions afrocentristes. Segons Lynn Picknett i Clive Prince a The Stargate Conspiracy, publicat el 1999[1], la visió de Temple sobre l’origen dels coneixements astronòmics dels Dogon pot entendre’s com una interpretació força condicionada per la seva trajectòria personal del treball de Griaule, qui a Dieu d’eau hi descriu les creences mitològiques dels Dogon, segons les quals, uns déus procedents de les estrelles ensenyaren la civilització als humans. Robert Temple ha tingut en la seva vida una relació estreta amb Arthur Young[2], un pensador esotèric, fervorós creient en l’existència del Consell dels Nou, un misteriós grup de nou entitats que pretenen ser els nou déus creadors de l’Antic Egipte; aquest Consell dels Nou ha esdevingut un mite del moviment esotèric New Age, el qual també defineix els Nou com a extraterrestres procedents de Sírius. El 1952, Young va ser un dels nou participants en el primer contacte amb el Consell dels Nou. El 1965, Arthur Young va
proporcionar a Robert Temple –aleshores un jove de vint anys- un article
escrit per Marcel Griaule i Germaine Dieterlen sobre els coneixements
astronòmics dels Dogon; l’any següent, Temple va esdevenir secretari de la
Fundació per a l’Estudi de la Consciència creada per Young; el 1967, Temple
va començar a desenvolupar les teories que exposaria a The Sirius Mystery. Segons
Picknett i Prince, els arguments de Temple es basen
en interpretacions errònies de la mitologia egípcia així com en un desig de
satisfer Young, creient devot en els extraterrestres de Sírius. Sírius és una estrella, per tant, no pot haver-hi vida; la
possibilitat que a la seva òrbita hi hagi algun planeta habitable, els
astrònoms la descarten del tot[3];
en un principi, Sírius B deuria tenir una massa el doble de la del Sol, per
tant, en menys d’un milió d’anys hauria esclatat per convertir-se en una
estrella vermella gegant; aleshores, la gran energia i calor despresa per
Sírius B hauria rostit qualsevol planeta que pogués haver-hi hagut a la seva
òrbita; a continuació, s’hauria esdevingut una violenta tempesta estel·lar
que hauria durat com a mínim cent mil anys durant els quals corrents de gas
calent haurien anat de Sírius B a Sírius; aquesta transferència de massa
hauria desestabilitzat les òrbites dels hipotètics planetes del voltant;
segons observacions de H. L. Shipman de la Universitat
de Delaware (EUA) Sírius B ha estat una nana blanca durant els darrers trenta
milions d’anys; els raigs X que emet fan la vida impossible al seu voltant. Ara bé, si descartem les teories de Temple com a simple invenció esotèrica i els postulats afrocentristes per acientífics, queda encara el principal problema: segons l’antropòleg Griaule, que va conviure amb els Dogon, aquest poble coneix l’existència de Sírius B. En primer lloc, la identificació de l’estrella to polo amb la invisible Sírius B, proposada per Griaule i seguida per Temple, no sembla deduir-se del relat que Griaule mateix posa en boca dels Dogon: Quan Digitària (to polo) és a prop de Sírius, aquesta esdevé més brillant, quan se’n troba al punt més distant, Digitària fa un efecte de centelleig que pot crear la il·lusió d’haver-hi més estrelles[4]. Per tant, hom pot preguntar-se si to polo no és en realitat una estrella normal i corrent propera a Sírius i no pas el company invisible que Griaule suggereix.Per altra banda, el 1991, després d’haver conviscut durant onze anys
amb els Dogon, l’antropòleg belga Walter van Beek
va publicar una crítica del treball de Griaule[5]. El seu principal argument és que, amb l’excepció dels que van
relacionar-se amb Griaule, entre els Dogon ningú no coneix cap estrella
anomenada sigu tolo ni po tolo; a més, ni tan sols els que van
tractar Griaule entenen que Sírius sigui una estrella doble; en conseqüència,
el suposat coneixement sobre la massa i l’orbitació de Sírius B no té sentit;
per altra banda, els Dogon no s’interessen gaire per les estrelles sinó més
aviat per la posició del Sol i les fases de la Lluna; finalment, les creences
mitològiques explicades per Griaule les ignoren els Dogon d’avui dia. Així doncs, ara el misteri ja no sembla ser el suposat bagatge de coneixements astronòmics dels Dogon sinó l’origen de les teories de Griaule. Segons van Beek, Dieu d’eau no és pas un frau com ho és Les ensenyances
de Don Juan de Carlos Castaneda, a qui s’acusa d’haver-se inventat el
personatge de Don Juan de Matos, el suposat xaman d’una tribu índia dels
Estats Units amb qui Castaneda afirmava haver-hi fet amistat. Dieu d’eau
és el resultat dels errors de mètode de Griaule en el seu treball de camp amb
els Dogon. Durant
anys, s’ha criticat el mètode de Griaule d’entrevistar-se amb una sola
persona per mitjà d’un intèrpret; ell mai no va arribar a saber la llengua
dels Dogon; segons els antropòlegs anglesos, conèixer l’idioma del grup humà
estudiat era un requisit indispensable, idea que no compartien pas els seus
col·legues francesos. Dieu
d’eau és el relat de
les converses de Griaule amb Ogotemmeli, un membre de la
tribu dels Dogon, on un sergent africà de les forces colonials franceses feia
d’intèrpret. Per altra banda, a més del problema
idiomàtic, Griaule establí la seva relació amb els Dogon partint d’unes idees
preconcebudes com ho eren: a)
creure’s
en el deure de redimir el pensament africà de l’acusació de primitivisme b)
suposar,
sense tenir-ne cap prova, l’existència d’una mena de coneixements ocults dels
Dogon que ell havia de descobrir. L’antropòleg
francès aconseguí guanyar-se l’estima dels Dogon, tal com ho prova la gran
cerimònia fúnebre en el seu honor que feren aquests quan els va arribar la
notícia de la mort de Griaule. Això va generar una relació en què, com a
mostra de cortesia i per complaure el seu convidat, el qual mostrava amb la
seva actitud un desig intens d’accedir a uns suposats coneixements secrets
que, segons ell, els Dogon posseïrien, el grup que es relacionava amb Griaule
va fabricar la mitologia que, després, l’antropòleg va reinterpretar a la
llum dels seus dels seus apriorismes. Així doncs, amb la millor intenció del
món, els Dogon enganyaren Griaule, el qual es va creure l’engany simplement,
perquè li deien el que li agradava sentir. Aquest fou l’origen de les teories
de Dieu d’eau i de tot el misteri dels Dogon i Sírius B. Que la mitologia explicada a Griaule era una invenció i no pas l’autèntica creença del poble ho demostra el fet que van Beek no en trobés cap rastre durant els seus anys de convivència amb els Dogon. Si en els relats
que un grup dels Dogon fabricà per a Griaule s’hi mencionen Sírius i Sírius
B, queda per saber com tingueren coneixement els Dogon d’aquests estels. En temps dels
imperis colonials europeus, Mali formava part de l’Àfrica occidental
francesa; per tant, des de principis del segle XX, hi havia missioners
catòlics actius a la zona, els quals transmetien coneixements, idees i
creences europees als pobles africans, els quals les podien assimilar fins al
punt d’integrar-los al seu bagatge tradicional; segons ha quedat clar, un
relat mitològic dels Dogon amb què expliquen la diferència dels homes blancs,
i que ells consideren d’origen ancestral, procedeix en realitat de l’episodi
bíblic de la borratxera de Noè, que hom pot llegir al Génesi, un dels
llibres de l’Antic Testament. Per altra banda,
sembla força raonable admetre que l’origen dels coneixements astronòmics dels
Dogon fou el mateix Griaule, que havia estudiat astronomia a París i que, en les seves
converses amb ells, els mostrava mapes astronòmics i dibuixos d’estrelles;
com tota persona culta, i amb nocions d’astronomia, Griaule sabia de
l’existència de Sírius B abans d’entrar en contacte amb els Dogon i deuria
ser ell qui els explicà que Sírius, estrella que òbviament coneixien els
Dogon perquè és la més brillant de totes, tenia una acompanyant invisible. Segons ho explica
van Beek[6],
els informadors de Griaule sí que parlen de sigu tolo, que l’antropòleg
francès identificava amb Sírius; tanmateix, no es posen d’acord sobre quina
estrella és; segons els uns, es tracta d’una estrella invisible que ha
d’aparèixer per anunciar el sigu (festival), segons els altres, es tracta de
Venus que, en una posició diferent, apareix com a sigu tolo; en l’única cosa
en què coincideixen és a admetre que ells van adquirir el coneixement de
l’estrella per mitjà de Griaule. |
[5] van Beek, W. E. A. 1991. "Dogon Restudies. A Field Evaluation of the Work of Marcel Griaule," Current Anthropology 12: 139-167.