|
|
CIÈNCIA I POLÍTICA TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL |
|
La ciència es proposa comprendre els fets del món que ens envolta; el seu mètode consisteix a establir hipòtesis falsables, és a dir, comprovables seguint mètodes experimentals. Les teories són les hipòtesis que han superat la prova experimental, i es segueixen mentre resultin útils per al seu fi: comprendre allò que s'estudia. Per la seva banda, la política no es proposa comprendre res, sinó que es limita a ser el mètode per administrar i governar una societat. En societats lliures, es parteix de l'obvietat que la ciència ha de ser del tot independent de la política; les teories científiques tenen valor només en la mesura que expliquin els fets, i la política, en especial la seva institució -l'Estat- se n'han de mantenir al marge i, en cap cas, intervenir en una qüestió científica. Dissortadament, aquest principi, en molts casos ha estat -i encara és- una utopia; en règims totalitaris s'han intentat imposar com a científiques idees que no ho eren, en sistemes democràtics, certs partits han intentat fer igual i, finalment, certs grups polítics i ideològics intenten difondre idees pseudocientífiques, en interès dels programes polítics que defensen. Ací exposarem uns quants exemples de les distorsions i els errors que poden generar-se arran de l'intervencionisme polític en ciència. Naturalment, hi ha d'altres fonts de pseudociència, però ací es tractaran únicament les que tinguin un origen polític |
|
EL CURRICULUM CIENTÍFIC D'ELENA CEAUCESCU UN MOMENT CULMINANT DE LA PSIQUIATRIA ESPANYOLA ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS |