|
TRADUCCIÓ AUTOMÀTICAPER TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPALMENÚ2.ELS
ARGUMENTS DELS ESCÈPTICS |
|
Ací ens proposem tractar el tema de la traducció automàtica des del punt de vista de la seva viabilitat, és a dir, de qüestionar-nos si resulta raonable esperar que una màquina pugui dur a terme traduccions correctes. La traducció automàtica sembla ser la manera de suprimir qualsevol barrera idiomàtica, objectiu de primordial interès en el nostre món globalitzat i interrelacionat a escala planetària; un cop s’hagués inventat una màquina capaç de fer-ho, jo podria llegir qualsevol pàgina web d’Internet només aplicant el programa de traducció; així seria com si tot internet estigués escrit en català; o si jo fos responsable d’una organització que actués a nivell internacional, jo podria escriure tots els meus documents en català i, després, passar-los a la màquina traductora. Ara
bé, és això possible? Els defensors de la traducció automàtica argüiran que
ja hi ha al mercat programes de traducció que, si bé no resulten tan acurats
com els traductors humans, poden generar productes útils; per altra banda, la
tecnologia sempre pot millorar. Al seu torn, els escèptics afirmen que, des
de l’inici de la investigació en traducció automàtica al Massachussets
Institute of Technology (MIT) el 1952, no s’ha aconseguit cap resultat
positiu perquè les traduccions automàtiques assolides fins ara tenen una qualitat
tan dolenta que, en molts casos, resulten del tot inútils; a més, la
traducció presenta obstacles insalvables per a un ordinador, per tant, la
traducció automàtica bona no arribarà a existir mai. Per
tal de donar de donar a conèixer els arguments en contra de la viabilitat de
la traducció automàtica, ací resumirem i explicarem les idees de dos articles
on s’hi exposen els principals arguments dels escèptics. Aquests dos articles
són: a)
Machine Translation or Mad Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/ b)
Melby, Alan K.: Why Can't a Computer Translate More Like a Person?
http://www.fortunecity.com/business/reception/19/akmelby.htm A
continuació, comentarem les webs que corresponen a exposicions teòriques de
la traducció automàtica –tant des del punt de vista creient com de
l’escèptic-, a organitzacions dedicades a la traducció automàtica i a
programes de traducció. |
|
2.ELS ARGUMENTS DELS
ESCÈPTICS Machine Translation or Mad
Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/ Aquest
text porta el subtítol MT means Mad Translation, not Machine Translation
(or Automatic Translation) ! SPEECH TO SPEECH is a BSTL-Technology! (=MT
significa Traducció Boja i no pas Traducció mecànica o automàtica, Paraula a
Paraula és un tecnologia BSTL); no apareix cap menció d’autor en
l’encapçalament de l’article, tal com es dedueix del seu darrer paràgraf,
aquest article és obra d’una entitat denominada Mad Translation, que
té com a propòsit advertir dels problemes que pot causar comprar els
productes de traducció automàtica que s’ofereixen al mercat o bé d’invertir
capitals en empreses dedicades a aquest ram. Tots aquests riscos vénen de la
poca fiabilitat i nuls resultats de la traducció automàtica. Aquest
article, escrit en un estil planer i directe, defugint tecnicismes i tendint
al to col·loquial, es proposa, tal com ho manifesta al seu primer paràgraf,
exposar la veritat sobre les raons que fan impossible obtenir bons resultats
dels sistemes de traducció mecànica o automàtica; es presenta com un treball
de síntesi elaborat per un grup de persones, de les quals, però, no se
n’identifica cap pel nom, que serien lingüistes i gent dedicada a l’estudi de
llengües estrangeres, que, ací, deu voler dir llengües diferents de l’anglès.
L’article es proposa oferir exemples de traduccions automàtiques, d’anàlisis
d’especialistes i d’estudis sobre les perspectives d’aquesta tecnologia. Una
idea que els autors d’aquest article destaquen, escrivint-la en negreta, és
que les inversions en I+D en el camp de la traducció automàtica s’han estat
duent a terme des de fa més de cinquanta anys i els resultats no han estat
satisfactoris. Cap dels procediments usats no ha trobat la resposta correcta;
els mètodes de corrent principal de la lingüística, gramàtica
universal, models estadístics, arbres de derivació, algoritmes
d’anàlisi, etc fracassen perquè no poden analitzar el significat dels
mots; potser aquesta limitació es resoldrà quan s’entengui com funciona el
cervell humà, però, quan serà això? Un programa d’ordinador mai no podrà
comprendre els elements culturals i socials necessaris per dur a terme una
bona traducció. Els
venedors de programes de traducció argüeixen que aquest és un sistema que pot
permetre entendre el sentit de textos en una llengua que desconeixem del tot;
la traducció potser no seria prou bona com per publicar-la però ens pot
proporcionar una ajuda. Aquest és, segons l’article que estem comentant, un
argument ingenu; els errors de traducció poden fer que el text que llegim o
bé no tingui cap sentit o bé en tingui un de diferent –o, fins i tot,
contrari- al del text original, el significat vertader del qual no podrem mai
copsar. Els
autors d’aquest article acaben incloent les tècniques de traducció automàtica
sota l’epígraf : BSTL-T (Be Sure To Laugh - Technology), és a dir,
T-ESFFR (Teconologia- Estigues Segur que t’hi Faràs un Fart de Riure). El
propòsit d’aquest article no és pas aturar la investigació en traducció
automàtica en l’àmbit de les universitats, on la consideren positiva pel fet
de poder obrir noves possibilitats d’estudi i de coneixement, sinó prevenir
contra l’explotació comercial d’una tecnologia que, a hores d’ara, no ha
donat cap resultat positiu. Podem entendre, doncs, que ells consideren vendre
programes de traducció automàtica o intentar captar fons per a la inversió en
aquesta tecnologia una cosa comparable a intentar vendre rentadores en un
moment en què no s’hagués aconseguit encara dissenyar una màquina realment
capaç de deixar la roba neta. Per
donar una idea al lector de quina és la situació, en la seva pàgina hi
inclouen links cap a pàgines on s’hi fa publicitat de programes de traducció;
així hom pot comparar què pretenen oferir les empreses comercialitzadores
d’aquests enginys amb les possibilitats reals de la traducció automàtica. La
seva postura totalment contrària a la viabilitat de la traducció automàtica
la fonamenten en exemples de traduccions automàtiques com també en bases
teòriques: Al congrès internacional Translators and
Computers Session, ATA, celebrat el novembre de 1998, Amar Alamsude,
coordinador de tecnologia instruccional a la Universitat Francis Marion de Florence
(Carolina del Sud, EUA), va manifestar que les traduccions automàtiques
encara es consideren inadequades, o, fins i tot, inútils La
Traductique (P.Bouillon, A. Clas - Editions
AUPELF-UREF, ISBN 2-7606-1616-9) on s’hi fa aquesta contundent afirmació: algunes
persones pretenen que els programes de traducció automàtica funcionen molt bé
en qualsevol context, produint traduccions d’alta qualitat que hom pot usar
directament. Això no és pas veritat 'The Possibility of Language' de Melby i
Warner, John Benjamins Publishing Company (1996) o la pàgina: 'Why
Can't a Computer Translate More Like a Person?' by Alan K. Melby. La pàgina 'Machine
Translation: The Disappointing Past and Present' de Martin Kay, membre de
l’equip de recerca de Xerox a Palo Alto (Califòrnia, EUA); també se’n pot
llegir un extracte a HEISOFT AG
WEB Site. La pàgina Linguistic
Problems and Complexities. Tal com pot veure’s, aquest article no sols
assenyala l’existència de webs on s’hi exposen les limitacions de la
traducció automàtica sinó que hi crea links directes. A més d’aquestes bases teòriques, els autors donen la notícia que la companyia Lernout & Hauspie (L&H), dedicada a la inversió en traducció automàtica, va fer fallida perquè, entre juliol i setembre del 2000, les seves accions van perdre el 85% del seu valor; aquest fet l’atribueixen a la constatació dels fracassos de la traducció automàtica. Melby, Alan K.: Why Can't a Computer
Translate More Like a Person? http://www.ttt.org/theory/barker.html
Per
tal de respondre a la pregunta que fa servir com a títol Why Can't a
Computer Translate More Like a Person? (=Per què els traductors mecànics
no poden traduir com les persones?), Alan Melby divideix l’article en quatre
parts: una introducció al concepte de traducció, explicant què significa aquesta tasca un repàs a algunes de les dificultats de
traducció que poden apareixer sovint una anàlisi del corrent principal de la
lingüística exposició de quin és el factor que no es té
en compte en les principals teories lingüístiques Després d’aquestes quatre parts, vénen les
notes a peu de pàgina, seguides d’una llista d’exemples de traducció
mecànica, els quals són testimoni dels greus errors que cometen les màquines. En la primera part, Melby comença
recordant-nos que traduir és una tasca difícil, cal tenir un coneixement molt
profund de les dues llengües; després ens posa un exemple de traducció
incorrecta feta per una persona, on els errors sorgiren perquè aquell
traductor s’havia limitat a traduir paraula per paraula sense tenir en compte
el significat ni la gramàtica de les llengües. Aquesta és, segons Melby, la manera
com tradueixen les màquines: sense entendre què estan traduint ni quin és el
context; simplement, canviant paraules, en cas que una paraula de la llengua
original es pugui canviar per diferents paraules de la llengua a què es vol
traduir, les màquines fan la tria a l’atzar, i, d’ací vénen els errors per
culpa dels quals les traduccions mecàniques són inútils. Les persones poden
traduir com les màquines –i, aleshores, surten traduccions dolentes- però el
contrari és impossible. Segons Melby, els profans en la matèria
acostumen a tenir una d’aquestes tres opinions sobre la traducció automàtica: creure que el cervell humà funciona
exactament igual com una computadora; per tant, és una simple qüestió de
temps l’aparició de programes de traducció tan eficaços com els traductors
humans; de fet, s’han aconseguit màquines capaces de dur a terme complexes
operacions aritmètiques i les matemàtiques semblen ser més difícils que el
llenguatge el cervell es tan diferent d’una
computadora que mai no es podrà assolir una traducció automàtica bona donar per fet que el problema de la
traducció automàtica ja fa anys que es va resoldre L’opinió dels experts és admetre que les
màquines no tradueixen encara com les persones; en alguna mena de textos, amb
un llenguatge molt tècnic i un camp temàtic molt estret, els traductors
automàtics se’n poden sortir, ara bé en els textos que, generalment, ens
interessen, els traductors automàtics fracassen del tot; al seu torn, els
traductors humans professionals poden traduir qualsevol tipus de text. L’únic
desacord dels experts rau a establir quina és la causa de la limitada
capacitat dels traductors automàtics; en aquest article, Melby es proposa
donar la seva resposta a aquesta pregunta. Les dificultats de traducció, que tracta a
la segona part de l’article, sorgeixen, segons Melby, per tota una sèrie de
raons: Que una paraula tingui
diferents significats en una llengua no vol dir pas que en una altra llengua
hagi d’haver-hi una paraula amb tots aquests significats, d’ací el fracàs de
qualsevol traducció feta mot per mot. Melby explica l’anècdota
d’un holandès que, a França, se’n va a cal barber i li demana un divorci; en
realitat, el que volia era que li fes una clenxa que li separés el cabell; el
malentés va venir perquè en holandès existeix una paraula que tant pot
significar clenxa, com separació o divorci, cosa que no passa en francès –ni
tampoc en català-; per això, l’holandès, que no dominava gaire el francès, va
cometre un error de traducció, causa d’aquesta situació absurda. Les restriccions de
significat que fa una llengua no tenen perquè fer-les les altres. Melby posa
l’exemple de la diferenciació que fa l’espanyol entre pez (un peix
viu) i pescado (la carn de peix per menjar); podem témer que un
traductor automàtic sigui incapaç d’entendre aquesta diferència i no
sàpiga traduir correctament a l’espanyol la frase el plat del dia és peix
al forn amb guarnició. Desconèixer convencions
socials extralingüístiques. Tal com ho explica Melby, la manera de dir
gràcies en japonès depèn de si es considera que aquella persona estava
obligada a fer-nos el favor o de l’esforç que li hagi significat. Per posar
un exemple més proper, ací podríem recordar la diferència entre tu i vostè,
que no depèn de cap mena de qüestió gramatical ni lèxica sinó de les nostres
convencions socials; un programa que tradueixi de l’anglès (llengua on no es
distingeix entre tu i vostè) al català tindrà problemes per
això; si per al pronom personal de segona persona you només té una equivalència, produirà textos on el lector
hi veurà situacions totalment extravagants com ara una caserna en què els
soldats tutegin els generals o bé una colla d’amics adolescents que es parlin
tractant-se de vostè; si el programa disposa de dues equivalències per a you
(tu i vostè), llavors, segurament, farà la tria a l’atzar i la
probabilitat d’error serà del 50%. Per altra banda, si traduïm del català al
francès, hem de saber que, a França, l’ús de vostè (vous) hi
està força més estès que a Catalunya; a França, tractar-se de tu dues persones
que no tinguin cap relació especial només és correcte entre criatures i
adolescents. No saber distingir entre
l’ús d’una paraula en llenguatge tècnic i el seu ús en el vocabulari comú. L’exemple que
dóna Melby és bus, que, en la llengua comuna vol dir autobús
però que en informàtica designa una part de l’ordinador. Un programa
d’anglès-català, com traduirà la paraula bishop, que, en llengua
comuna significa bisbe però que en el joc dels escacs vol dir alfil?
Crear programes de traducció restringits a una determinada especialitat
sembla ser la solució, però, tot i així, continua havent-hi problemes; un
programa de traducció centrat en l’àmbit d’economia i finances va traduir Dear
Bill per Benvolguda Factura; a causa de la seva programació, el
traductor no sabia que bill significa factura però que Bill és
el diminutiu de William. Ignorar el context
cultural o ideològic d’una expressió. Melby posa l’exemple que
Nikita Kruixev, màxim líder de l’URSS entre 1953 i 1964, va adreçar als
americans la frase Us enterrarem! Què volia dir això?, que Kruixev es
disposava a envair els EUA i dur-hi a terme una matança indiscriminada, tal
com es va interpretar?. En realitat, no. Segons la ideologia comunista, de la
qual Kruixev era el principal representant, el capitalisme es un sistema que
es va deteriorant a causa de les seves contradiccions internes, la qual cosa
avança la instauració del socialisme; Us enterrarem! volia dir, doncs,
que els dies del capitalisme estaven comptats i que el triomf final del
comunisme era a prop. No tenir cap noció del món
real a què es refereix el llenguatge. Per què no podem traduir
la frase The box is in the pen per La capsa és dins de
l’estilogràfica? Doncs perquè com que tots tenim una noció de què és una
capsa i de què és una ploma estilogràfica així com de les dimensions que
acostumen a tenir aquesta mena d’objectes, la frase La capsa és dins de
l’estilogràfica la trobem absurda. Si l’únic significat que un traductor
humà coneix de pen és estilogràfica, llavors mirarà el
diccionari per veure si aquesta paraula té d’altres significats, tal com és
el cas ja que pen també pot voler dir corral, parc de
criatures o presó; aleshores, segons el context, triarà
l’equivalència adequada per dur a terme una traducció correcta. Aquest sentit
comú, indispensable per comprendre el llenguatge, les màquines no el tenen;
per això, un traductor automàtic és incapaç d’adonar-se que la frase La
capsa és dins de l’estilogràfica no té sentit. Per dur a terme una bona traducció cal ser un
parlant nadiu (o quasi nadiu) de la llengua d’arribada (aquella en què fem la
traducció) i tenir un bon domini de la llengua de sortida (la llengua del
document que traduïm). La incapacitat dels traductors automàtics per vèncer
aquestes dificultats vénen del fet que no són parlants nadius ni tenen un bon
domini de cap llengua humana. En
l’anàlisi del corrent principal de la lingüística, Melby assenyala que aquest
es centra en l’estudi de la gramàtica, és a dir, quines paraules s’usen, com
s’interrelacionen dins de la frase i quina categoria gramatical tenen
(substantiu, adjectiu, verb, adverbi, presposició, conjunció, etc); aquest
enfocament porta el corrent principal de la lingüística a desentendre’s del
significat de les paraules; per això, no resulta pas útil en la resolució
dels problemes dels traductors automàtics, els quals fallen, precisament, per
no entendre els significats de les paraules. Seguint
el raonament de Melby, podem preguntar-nos si és correcta la frase La
pedra somniadora va escriure un cavall generós; des del punt de vista de
la gramàtica –l’únic que té en compte el corrent principal de la lingüística-
aquesta frase és correcta; ara bé, segons la semàntica, aquesta frase resulta
inadmissible perquè no pot comunicar cap significat. En conseqüència, no
podem evitar que els traductors automàtics creïn frases sintàcticament ben
construïdes però sense cap mena de sentit. Tal
com ho afirma Melby, el factor que no tenen en compte les principals teories
lingüístiques és allò que ell anomena agència, és a dir, la capacitat
d’elegir lliurement sota la nostra responsabilitat. Els nostres conceptes no
es basen pas en una categorització absoluta de l’univers físic sinó en la
dimensió ètica de les nostres relacions amb els altres; la nostra agència
és la base del llenguatge humà com a diferent del llenguatge mecànic. I
ací arriba Melby a respondre la pregunta amb què titula aquest article: Per
què els traductors mecànics no poden traduir com les persones? La seva
resposta és perquè les màquines no tenen agència; la màquina pot
emmagatzemar una quantitat ingent d’informació però sense agència la
informació perd tot el seu sentit. Llavors, en teoria, la solució fóra crear
un programa dotat d’agència; ara bé, a la pràctica, això provocaria un
greu problema: un programa amb agència podria decidir no sotmetre’s a
les nostres ordres. Machine
Translation or Mad Translation? és un text divulgatiu orientat a
assenyalar el perill de caure en el parany d’una tecnologia que encara no ha
aconseguit cap resultat tangible; aquest article s’ha d’entendre com una
rèplica a la publicitat dels programes de traducció, que els presenten com a
eficaços, quan no ho són pas. Melby,
Alan K.: Why Can't a Computer Translate More Like a Person? ofereix
les bases teòriques per considerar impossible la traducció mecànica i, doncs,
per deixar d’esperar que un dia es pugui fabricar un traductor automàtic
apte; l’argumentació de Melby es basa tant en l’experiència mateixa de la
traducció com en l’estudi de les característiques del llenguatge. |
|
3.ENUMERACIÓ I COMENTARI DE PÀGINES WEB 3.5.SERVEIS DE TRADUCCIÓ A INTERNET Les
pàgines web seleccionades per dur a terme aquest estudi sobre la traducció
automàtica les hem classificades en quatre apartats: a) escèptiques: les
que argumenten contra la viabilitat de la traducció automàtica i assenyalen
les mancances dels programes de traducció comercialitzats actualment b) teòriques: les que
exposen les bases teòriques de la traducció automàtica o, si més, no
defineixen el concepte c) organitzacions:
webs d’organitzacions dedicades a la traducció automàtica d) traductors: webs
que donen a conèixer programes de traducció mecànica Amb aquesta tria de webs, ens proposem aconseguir una idea clara del concepte de traducció mecànica i proporcionar elements per decidir si aquest és un projecte viable o no.
3.2.1.RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES a) Mad Translation: Examples
of Marketing Hype from 'automatic translation' developers... http://www.fortunecity.com/business/reception/19/mkhype.htm b) Kay, Martin: Machine
Translation: The Disappointing Past and Present http://cslu.cse.ogi.edu/HLTsurvey/ch8node4.html;
1996 c) 01 Informático: Traducir
bien no es verso http://www.fortunecity.com/business/reception/19/idioma.htm d) Myers, Steven: Can Computers Translate? http://www.cjmag.co.jp/magazine/issues/1996/apr96/04transla.html 1996 e) Language Dynamics
Corporation Windi A Professional Language Technology for Everyone http://www.windi7.com/mt.htm f) Mad Translation: Why
Machine Translation is worth what you pay for it? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/tradtec.htm
3.2.2.COMENTARI DE LES WEBS Mad
Translation: Examples of Marketing Hype from 'automatic translation'
developers... http://www.fortunecity.com/business/reception/19/mkhype.htm
Es tracta d’una pàgina web crítica amb la publicitat sobre programes de traducció automàtica duta a terme per les empreses dedicades a comercialitzar-ne. Analitza quatre exemples de publicitat sobre programes de traducció automàtica, i els troba enganyosos i dedicats, únicament, a estafar els possibles compradors. Tots aquests anuncis presenten els seus productes com a eficaços, ara bé, els responsables de la web els han provats i han trobat que, en la majoria de casos, no funcionen. La publicitat analitzada correspon als programes Transcend, creat per l’empresa Transparent Language, Power Translator, de Lernout & Hauspie, Systran dissenyat per Systran Software Inc. i Reverso, creació de l’empresa Softissimo. Kay, Martin: Machine Translation:
The Disappointing Past and Present http://cslu.cse.ogi.edu/HLTsurvey/ch8node4.html;
1996. Aquest
estudi forma part del Survey of the State of the Art in Human Language
Technology dut a terme, amb el suport de la Universitat de Pisa (Itàlia)
i del CSLU Center for Spoken Language Understanding, institut de ciència i
tecnologia d’Oregon (EUA), dedicat a l’estudi de la comprensió del llenguatge
natural. Fent
un repàs del que, des dels seus orígens, ha estat la investigació en
traducció automàtica, que com el títol de l’article ho indica, la troba
decebedora, Martin Kay assenyala que aquesta investigació només pot resultar
profitosa si abandona les pautes seguides fins ara; el tradicional punt de
vista que el fracàs de la traducció automàtica es deu només a un problema
lingüístic no resulta ja sostenible i, per altra banda, la idea alternativa
que cal dotar els programes de traducció automàtica del coneixement general i
del sentit comú que tenen els humans cal considerar-la inviable. El progrés
vindrà d’abandonar la idea de la màquina duent a terme tota la traducció per
si mateixa per passar a la idea de col·laboració entre persones i màquines;
l’objecció que això significaria el mateix cost que tenir un traductor humà
pot rebatre’s en el cas que hom pretengui traduir un text a moltes llengües
alhora 01 Informático: Traducir
bien no es verso http://www.fortunecity.com/business/reception/19/idioma.htm
01 Informático és el suplement
informàtic del diari uruguaià El Observador; aquesta web es tracta
d’un article on s’hi exposen les limitacions dels traductors automàtics:
tradueixen paraula per paraula, cosa que els impedeix comprendre modismes o
frases fetes; per això produeixen frases absurdes o amb un sentit diferent de
l’original. Per tal de provar l’eficàcia dels traductors d’Alta Vista,
Systran Software, Tranlate-web, Diplomat Uni-verse i el Traductor Sancho, Els
responsables de 01 Informático van intentar traduir a l’anglès amb
aquests programes la frase "Entre y tome asiento" (=passi i segui);
els resultats foren aberrants, en uns casos perquè el traductor no sabia
distingir els dos significats que té en espanyol entre: la preposició entre
i la forma imperativa entri; en d’altres casos va traduir tome
asiento com si en comptes de significar segui signifiqués begui
el seient. Myers,
Steven: Can Computers
Translate? http://www.cjmag.co.jp/magazine/issues/1996/apr96/04transla.html
1996 Ací, l’autor passa
revista a l’eficàcia de quatre traductors dissenyats per traduir del japonès
a l’anglès i a la inversa; aquest és un text adreçat a possibles consumidors
japonesos d’aquest producte. L’anàlisi dels productes va precedit d’una breu introducció sobre què significa traduir i dels problemes de la traducció automàtica; l’anàlisi dels quatre productes mostra que, malgrat la propaganda que en fan els comercialitzadors, la traducció automàtica no funciona. Language Dynamics Corporation Windi A
Professional Language Technology for Everyone http://www.windi7.com/mt.htm Language
Dynamics Corporation és l’entitat creadora de Windi, una eina
informàtica de traducció interactiva concebuda per treballar en set idiomes:
alemany, anglès, espanyol, francès, holandès, italià i portuguès; Windi
consisteix en diccionaris, gramàtiques, manuals de conjugació, sistema
d’adaptació a un determinat àmbit, traducció interactiva de frases, ajuda a
la comprensió de paraules i, fins i tot, una opció de veu. Aquesta
empresa afirma clarament que Windi és un programa d’ajuda a la
traducció i no pas un traductor automàtic; això ho justifiquen exposant les
limitacions i els mals resultats dels programes de traducció; tot el seu
argument comercial es basa en la contraposició entre els pèssims –i inútils-
resultats dels traductors automàtics amb els bons resultats de Windi.
Comencen posant l’exemple de traduir la frase I am a fan of this
technology [=Sóc un admirador (o fan) d’aquesta tecnologia] a totes les
llengües amb què treballa Windi; els traductors automàtics fallen tots
perquè tradueixen la frase per Sóc un ventilador d’aquesta tecnologia
ja que, en anglès, fan tan pot voler dir admirador com ventilador.
Segons s’assenyala en aquesta web, la prova de traducció de quatre dels
programes amb més presència al mercat ens assenyala que, sobre un total de 42
frases, les traduccions correctes han estat: Transcend (1) (2 %) Power Translator (2) (5 %) Systran (3) (12 %) Reverso/PROjectMT (4) (24 %) Després de
l’exposició d’aquests resultats, ve una mostra dels errors comesos pels
traductors. Al final, hi ha
una nota sobre els traductors automàtics on hi sentencien que aquests
programes ens donen ajuda per crear documents inintel·ligibles per als seus
destinataris; per si no n’estessim convençuts del tot, ens proporcionen un
link amb Machine Translation or Mad Translation ? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/,
una pàgina web dedicada a mostrar els errors de la traducció automàtica. Mad Translation: Why Machine Translation
is worth what you pay for it? http://www.fortunecity.com/business/reception/19/tradtec.htm
Es tracta d’un text breu de crítica als programes de traducció, els quals, segons se’ns explica no podran pas substituir els traductors humans dins d’un futur proper; els autors hi blasmen l’actitud de moltes empreses d’admetre que els programes de traducció automàtica són encara un esborrany però, tot i així, intentar vendre programes d’aquesta mena.
3.3.1. RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES a) Abaitua, Joseba: Introducción
a la traducción automática - en diez horas -(módulo de 1 crédito) http://sirio.deusto.es/abaitua/konzeptu/ta/mt10h_es/index.html
2002 b) Napier, Marieke: The Soldiers are in the Coffee – An Introduction
to Machine Translation http://www.cultivate-int.org/issue2/mt/ Octubre 2000 c) Hutchins,
John: The development and use of
machine translation systems and computer-based translation tools http://www.foreignword.com/Technology/art/Hutchins/hutchins99.htm 1999 d) Wikipedia: Machine translation http://en.wikipedia.org/wiki/Machine_translation e) Google: PMF pel Traductor de
Pàgines Web http://www.google.com/intl/ca/help/faq_translation.html f) Morneau, Rick: The
Lexical Semantics of a Machine Translation Interlingua http://www.eskimo.com/~ram/lexical_semantics.html
2004 g) Programes de
traducció automàtica http://www.torsimany.com/docscat/cpd027hd.htm h) Demos, Kristin;
Frauenfelder, Mark: Machine
Translation's Past and Future http://www.wired.com/wired/archive/8.05/timeline.html.
Maig 2000
3.2.2.COMENTARI DE LES WEBS Abaitua, Joseba: Introducción a la
traducción automática - en diez horas -(módulo de 1 crédito) http://sirio.deusto.es/abaitua/konzeptu/ta/mt10h_es/index.html
2002 Aquesta web és una
exposició del programa de l’assignatura d’Introducció a la traducció
automàtica impartida pel professor Joseba Abaitua a la Universitat de Deusto. L’interès de la
traducció automàtica ve pel seu paper cabdal com a factor d’estímul de la
tecnologia lingüística, com també per l’interès pràctic de proporcionar un
instrument capaç de superar les barreres idiomàtiques en el nostre moment
d’explosió de la informació. Abaitua assenyala
els mals resultats dels traductors automàtics d’abast generalista, dissenyats
per traduir qualsevol tipus de text; la via de futur es troba, segons ell, en
la delimitació de l’àmbit de traducció d’un determinat programa a un camp en
concret. El programa de
l’assignatura continua amb una ressenya històrica de la traducció automàtica,
des de els seus inicis vers 1940, com també de les metodologies usades en la
traducció automàtica. traducció basada
en regles (Rule-based Machine Translation, RBMT) traducció basada
en analogies (Analogy-based Machine Translation, ABMT). Finalment, hi inclou una bibliografia. Napier, Marieke: The Soldiers are in the
Coffee – An Introduction to Machine Translation http://www.cultivate-int.org/issue2/mt/
Octubre 2000 Aquesta pàgina web
tracta sobre els problemes de la traducció automàtica i de les seves
perspectives de futur. Napier comença amb
la identificació del concepte de traducció automàtica. La definició que en
dóna l’Associació Europea per a la Traducció Automàtica com a l’ús
d’ordinadors en la tasca de traduir textos d’un llenguatge natural a un
altre, tot i ser correcta simplifica excessivament el procés de traducció
automàtica, d’ací els problemes de la traducció automàtica, perquè els
fracassos de la traducció automàtica apareixen més greus a causa de les
expectatives que s’hi han donat. La traducció
automàtica és important, per una banda, per les qüestions filosòfiques que
planteja en l’estudi del llenguatge, cosa que porta a la qüestió de
preguntar-nos si les màquines arribaran a pensar; per altra banda, en una
perspectiva més pràctica, la traducció automàtica reduiria la dificultat –i
el cost econòmic- de la traducció, imprescindible en entitats multilingües
com ho és, per exemple, la Unió Europea. Si a hores d’ara,
no existeix un sistema eficaç de traducció automàtica és a causa de les
dificultats que comporta la comprensió del llenguatge a causa dels fenòmens
de polisèmia, homonímia i sinonímia. Napier és del tot conscient d’aquesta
limitació; per això titula aquest article The Soldiers are in the Coffee,
frase que resulta d’una traducció automàtica del francès Les soldats sont
dans le café (= Els
soldats són al cafè); aquesta traducció és incorrecta perquè, en anglès, coffee
significa únicament cafè com a beguda no pas com a establiment on es
serveix cafè, un traductor humà no hauria comès pas aquest error i, en
anglès, hauria escrit The Soldiers are in the Café. L’autor d’aquest article també es refereix a les
postures dels escèptics en matèria de traducció automàtica com ara Melby i
els autors de l’article Mad Translation. Les
limitacions de la traducció automàtica fan que no funcioni bé en la traducció
de textos literaris, els quals, però, són un percentatge molt reduït de la
traducció que cal fer. La traducció automàtica funciona quan no cal un coneixement
del món real; això ens porta a establir que només es poden sotmetre a
traducció automàtica textos escrits en un llenguatge controlat, mitjançant
instruments com ara un diccionari, tesaurus o sèries d’equivalències
lingüístiques. Això ens obliga a concebre els traductors automàtics no pas
com a instruments generalistes sinó concentrats en un camp específic. L’article
continua amb una breu exposició de la història de la traducció automàtica i
de les seves perspectives dins de la Unió Europea; en les conclusions, Napier
defineix la traducció automàtica com un misteri, un camp que encara està per
desenvolupar. Hutchins,
John: The development and use of
machine translation systems and computer-based translation tools http://www.foreignword.com/Technology/art/Hutchins/hutchins99.htm 1999 Ací es tracta de
la ponència que John Hutchins, professor de la Universitat East Anglia de
Norwich (Anglaterra), va presentar al International Symposium on Machine
Translation and Computer Language Information Processing, celebrat del 26
al 28 de juny de 1999 a Pekín. Segons Hutchins,
hi ha quatre tipus principals de demanda en l’àmbit de la traducció
automàtica: traduccions d’una
qualitat comparable a les dels traductors humans; aquesta és la demanda
tradicional traduccions d’un
nivell més baix de qualitat, útils només per fer-se una idea del contingut
del document original traduccions entre
participants en comunicacions interpersonals (correspondència telefònica o
escrita) traducció entre
sistemes d’informació multilingües Enumerades
aquestes demandes de traducció, l’autor passar a repassar la història de la
traducció automàtica i dels seus primers usos per institucions governamentals,
és a dir, per institucions no-comercials. Com la majoria
dels teòrics en la matèria, Hutchins acaba acceptant que la traducció
automàtica per ser eficaç necessita que el text original estigui escrit en
llenguatge controlat, per així evitar els problemes d’homonímies i polisèmies
que fan fracassar els programes de traducció automàtica, incapaços de
comprendre el significat de les paraules. Després, es dedica
a analitzar els programes de traducció, amb els seus components, els sistemes
ideats per a ordinadors personals, l’ús de la traducció automàtica per a
documents, així com les necessitats i desenvolupaments futurs. L’article acaba
amb una comparació entre la traducció
mecànica i la humana; de fet aquesta és la qüestió en què es tracta el sentit
de la traducció automàtica. Hutchins admet
que, en la traducció de textos legals o literaris, la traducció humana
resulta superior; ara bé, quan es tracta d’aconseguir una traducció ràpida,
no gaire exigent i, sobretot, de gran quantitat de textos, dotats d’una
estructura molt repetitiva; en l’intercanvi d’informació, no resultarà útil
per a la correspondència comercial però sí per a la traducció de cartes
personals, com també per a la creació de resums de documents d’internet. Wikipedia: Machine translation http://en.wikipedia.org/wiki/Machine_translation Aquest article de Wikipedia,
una enciclopèdia creada per usuaris d’internet, exposa la definició de traducció
automàtica (traducció d’un llenguatge natural a un altre mitjançant un
ordinador) i n’explica breument la història. També hi enumera les dificultats
de la traducció automàtica i en mostra el funcionament. Google: PMF pel Traductor de Pàgines Web http://www.google.com/intl/ca/help/faq_translation.html
Google ofereix un
servei de traducció a l’anglès de pàgines escrites originalment en alemany,
espanyol, francès, italià i portuguès. Les qüestions incloses a la secció de
Preguntes Majoritàriament Formulades del Traductor del google són: Què és una
"traducció automàtica"? Què signifiquen
els mots "tradueix aquesta pàgina" que puc veure sota els resultats
de recerca? Quins idiomes poden
ser traduïts a l'anglès? Quan hi incloureu
altres idiomes? La traducció no és
tan bona com hauria de ser. La podeu millorar? Per què no tots
els resultats en llengües traduïbles tenen un enllaç de traducció? Està el Google
planejant d'oferir un formulari en el que jo hi pugui posar qualsevol text
que vulgui i tenir-lo traduït? La resposta a la
pregunta e porta a haver d’explicar la principal limitació de la
traducció automàtica: no poder partir d’una comprensió del significat de les
paraules; el software actual, expliquen, encara no es troba prou desenvolupat
per resoldre aquest problema, ara bé, els enginyers i lingüistes hi estan
treballant. Morneau, Rick: The Lexical Semantics of
a Machine Translation Interlingua http://www.eskimo.com/~ram/lexical_semantics.html
2004 A
partir d’un estudi sobre els diferents tipus de paraules existents en una
llengua (verbs, substantius, adjectius, pronoms, adverbis, conjuncions,
preposicions, etc), ací es donen indicacions sobre com construir la
interlingua d’un programa de traducció automàtica. Hi
ha programes de traducció automàtica que treballen amb un parell de llengües
(la de sortida i la d’arribada) mentre que la majoria es basen en una interlingua
i, per tant, el que fan es traduir de la llengua original a la interlingua i
de la interlingua a la llengua d’arribada. El disseny d’una interlingua
necessita de l’estudi de l’estructura de les paraules de les llengües. Programes de traducció
automàtica http://www.torsimany.com/docscat/cpd027hd.htm Aquest
document fa una explicació breu sobre la traducció automàtica; comença
donant-ne una definició (la traducció d’un document per mitjà d’ordinadors i
programes, sense intervenció humana) i assenyalant-ne un dels principals
problemes: la manca d’utilitat real de molts dels programes existents al
mercat. Segons els autors, la traducció mecànica es troba entre dos extrems:
programes que es limiten a substituir paraules i programes capaços de
comprendre el sentit d’una frase; en aquest darrer cas, l’existència
d’aquesta mena de programes s’esmenta només com a hipòtesi, donant a entendre
que, en realitat, no n’hi ha. Un problema de la
traducció automàtica és l’elevat cost dels programes que han de ser concebuts
per a un parell determinat de llengües i concebut segons una determinada
direcció. Malgrat les limitacions que, a primera vista, hauria d’haver-hi, en
català s’han desenvolupat uns quants programes que han arribat a ser
productes comercials; la seva eficàcia depèn de la qualitat del diccionari
bilingüe i de la seva capacitat per relacionar cada paraula amb el seu
context. Per ser útils de debò, aquests programes necessiten estar
restringits a un determinat àmbit temàtic –requisit indispensable per
eliminar les ambigüitats causades per les polisèmies i homonímies-, disposar
d’un bon programa i estar adreçats a un públic capaç de comprendre’ls. Alguns
d’aquests programes poden fer una anàlisi sintàctica de la frase i així
traduir He was loved by Ruth per La Ruth l’estimava amb el que
això significa de passar de la veu passiva de l’anglès a l’activa del català
i evitar, doncs, una traducció com ara Ell era estimat per la Ruth
que, tot i ser correcta, resultaria artificiosa i allunyada de la parla
habitual. Mitjançant els patrons semàntics superficials, alguns d’aquests
programes poden comprendre el significat de la frase i, així, traduir
correctament el verb anglès to run que si té un subjecte humà
significa córrer (The boy is running/ El noi corre), si el seu
subjecte es refereix a una màquina, aleshores vol dir funcionar (The
computer is running/ L’ordinador funciona). En aquest cas, la qualitat
depèn del tipus d’analitzador sintàctic que es faci servir i de la facilitat
de la transferència sintàctica entre les llengües d’origen i de destinació;
per això una traducció del francès al català tindrà més probabilitats de
reeixir que una traducció del francès a l’anglès. Els programes de
traducció automàtica que analitza es poden classificar en: eines amb un
contingut lingüístic baix o nul: el de l'empresa AutomaticTrans (el
traductor originat al diari El Periódico), el Construlex (del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i l'Odontolex (Incyta,
1997) el grup format
pels programes amb marcat contingut lingüístic: el programa SALT-2, l'Ara,
l'interNostrum i el traductor de l'empresa Incyta (actualment de Sail-Labs).
Dins d'aquest grup està previst a més, l'aparició d'un nou conjunt de programes
Català/Anglès/Català i Català/Espanyol/Català creats per l’empresa Sail-Labs El SALT-2, de la
Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, o la seva variant per al
català oriental Ara (de l'enpres Autotrad) L'interNostrum és un
projecte de la Universitat d'Alacant i està finançat per la Caja de Ahorros
del Mediterráneo. En principi ha de desenvolupar un traductor del castellà a
les variants estàndards del català (central, valenciana i insular), si bé
també es preveu, en un futur pròxim, la traducció inversa L’èxit total de la traducció s’aconseguiria amb uns programes que traduïssin partint de la comprensió del sentit d’una frase, els quals, però, ara per ara no existeixen ja que es troben en fase d’investigació. Demos, Kristin; Frauenfelder, Mark: Machine Translation's Past and Future http://www.wired.com/wired/archive/8.05/timeline.html.
Maig 2000 Ací
es presenta una cronologia de la traducció automàtica, publicada a la revista
Wired; la seva primera fita sembla ser 1629, quan Descartes va
proposar la creació d’un llenguatge universal en què els conceptes
equivalents en diferents llengües compartirien un mateix símbol; des d’aquest
fet, es passa directament a 1933 quan Petr Smirnov- Troyanskii va patentar un
mecanisme capaç de substituir les arrels de les paraules per les de les seves
paraules equivalents en un altre idioma, i després ja es continua amb els
inicis de la traducció automàtica el 1949 i amb la creació del programa de
Yehoshua Bar-Hillel el 1952. Tanmateix,
aquesta cronologia, elaborada l’any 2000, continua fins 2264; per tant,
barreja fets demostrables –els esdevinguts entre 1629 i 2000- amb unes
prospeccions de futur que, com és natural, són totalment hipotètiques. Això
resta interès a aquest document ja que evidencia una manca de rigor
metodològic. Per cert, les prediccions que fa per a principis del segle XXI,
es compliran o no?; de les que fa per a mitjans del segle XXIII no podrem
comprovar-ne l’encert o el desencert.
3.4.1.RELACIÓ DE WEBS CONSULTADES a) EAMT Welcome to the Web site of the EAMT http://www.eamt.org/ b) Machine translation http://www.kluweronline.com/issn/0922-6567 2004 c) Center for Machine Translation http://www.lti.cs.cmu.edu/Research/CMT-home.html d) Mowatt, David: Machine Translation Companies http://www.ccl.umist.ac.uk/ra/dmowatt/mt-companies.html 1999
3.4.2.COMENTARI DE LES WEBS EAMT Welcome to the Web site of the EAMT http://www.eamt.org/ Aquesta
és la web de l’EAMT (European Association for Machine Translation =
Associació Europea per a la Traducció Automàtica); juntament amb l’AMTA (Association
for Machine Translation in the Americas = Associació per a la Traducció
Automàtica a Amèrica http://www.amtaweb.org/)
i l’AAMT (Asian-Pacific Association for Machine Translation = Associació per
a la Traducció Automàtica a l’Àsia i el Pacífic http://www.aamt.info/), constitueix la IAMT
(International Association for Machine Translation = Associació Internacional
per a la Traducció Automàtica) L’EAMT
és una organització sense ànim lucratiu creada el 1991 i establerta a Suïssa.
Les seves activitats consisteixen a organitzar congressos i debats sobre
Traducció Automàtica, així com en la publicació de la revista Machine
Translation News International (MTNI); aquesta revista, publicada
conjuntament amb l’AMTA i l’AAMT, apareix tres vegades a l’any i tracta
d’anuncis de propers esdeveniments (actes, conferències, exposicions),
notícies de fets que ja hagin tingut lloc, productes i recerca. Machine translation http://www.kluweronline.com/issn/0922-6567
2004 Aquesta
és la web de la revista Machine Translation; presenta un llistat de
tots els articles més consultats d’aquesta revista; informa de qui és
l’editor de la revista: Harold Somers, del Centre de Lingüística
Computacional de Manchester (Anglaterra, Regne Unit); en l’edició d’aquesta
revista també hi col·labora la Universitat de Maryland (Baltimore, EUA) Center for Machine Translation http://www.lti.cs.cmu.edu/Research/CMT-home.html
El Center for Machine Translation de l’escola
d’informàtica de la Universitat Carnegie Mellon, fundat el 1986, es dedica a
la recerca avançada de tecnologies per al processament del llenguatge natural
centrant-se en l’estudi de la traducció automàtica. Mowatt, David: Machine Translation Companies http://www.ccl.umist.ac.uk/ra/dmowatt/mt-companies.html
1999 Ací,
s’ofereix un llistat de totes les companyies conegudes de Traducció
Automàtica, dedicades a la creació de programari capaç de traduir frases de
qualsevol tipus de text. El nom de cada producte disposa sempre d’un link que
porta a la pàgina web que el descriu. Ací fem un breu comentari sobre tres traductors automàtics que es troben a Internet: Machine Translation http://www.alphaworks.ibm.com/aw.nsf/html/mt
2001 Ací
es pot accedir al servei de traducció automática alphaworks que ofereix
serveis de traducció tant de webs com de textos. Real-time E-mail Machine
Translation http://www.t-mail.com/cgi-bin/tsail
1997-2003 Aquest
programa ofereix traducció immediata d’e-mails, textos i pàgines web en una
àmplia gama de parelles d’idiomes. També avisen que la traducció automàtica
no resulta comparable a la humana. Foreignword.com TranslateNow! http://www.foreignword.com/Tools/transnow.htm
2000-2001 Aquest
és un programa que ofereix traducció a partir de trenta-vuit idiomes
diferents; adverteix que la traducció automàtica no resulta pas tan bona com
la humana però que resol el problema de necessitar una traducció ràpida i
assequible. |
|
4.2.LES PERSPECTIVES DE LA TRADUCCIÓ AUTOMÀTICA Ací
hem decidit basar les nostres conclusions finals sobre la traducció
automàtica no sols en la lectura d’articles i pàgines web sinó en exemples de
traducció automàtica realitzats personalment. Aquestes
traduccions s’han realitzat amb el programa de traducció existent a Internet http://www.comprendium.es/index_demo_text_ca.html.
4.1.1.ANGLÈS/CATALÀ Per
provar l’eficàcia del traductor en textos originals en anglès, hem seleccionat
per a la traducció la web The Jesus Puzzle (http://pages.ca.inter.net/~oblio/jhcjp.htm) així com també tota una sèrie de breus
cançons infantils. The
Jesus Puzzle és un assaig històric sobre la figura històrica de Jesucrist
i els orígens del cristianisme. Aquesta
traducció és un text de dotze pàgines; per no estendre-nos-hi excessivament
assenyalarem només deu de tots els errors de traducció que fan que el text
resulti inservible no ja com a traducció sinó com a simple mitjà d’entendre
el significat del text original: 1) pel ComteDoherty: L’autor
del text es diu Earl Doherty; el traductor ha confòs Earl, nom propi, amb el
nom comú earl, que vol dir comte 2) Caiguda 1997: la traducció
correcta de Fall 1997 hauria estat Tardor 1997; en anglès, fall
tant pot voler dir caiguda com tardor 3) Dibuixava
Universitat a Madison: es refereix a la Universitat Drew a Madison,
Nova Jersey (EUA); el traductor ha confòs el nom d’aquesta universitat (Drew
University in Madison, New Jersey) amb drew, que en anglès és el
passat del verb draw (=dibuixar) 4) Aquell Jesús era
un home (...) podria semblar que fos una proposició bastant sincera.
La traducció correcta hauria hagut de ser Que Jesús era un
home (...) podria semblar una afirmació bastant segura. Noti’s el
canvi de significat del text en l’una i l’altra versió. El text original era That Jesus was a
man (...)
might seem to be a fairly straightforward proposition 5) Al segle de
primera part de correspondència cristiana; aquesta frase,
incomprensible, hauria hagut de ser En la documentació cristiana de la primera
part del segle primer (In the first half century of Christian
correspondence) 6) L'historiador romà
Tacitus (Annals 15:44), el primer escriptor pagà per parlar de Jesús com a
home és crucificat per Pilate Qui fou crucificat per Pilat, Jesús o Tàcit?, el
redactat d’aquesta frase no ho deixa pas clar. La frase The Roman
historian Tacitus (Annals 15:44), is the first pagan writer to speak of Jesus
as a man crucified by Pilate hauria calgut traduir-la per L’historiador
romà Tàcit (Annals 15:44) és el primer escriptor pagà a dir que Jesús fou un
home crucificat per Pilat 7) els romans a penes
s'haurien quedat un disc de les crucifixions incomptables al voltant de
l'imperi que té al segle aquesta frase no té cap sentit, la traducció
correcta de l’original the Romans would hardly have kept a record of the
countless crucifixions around the empire going back a century hauria
hagut de ser Difícilment, els romans haurien dut un registre de les incomptables
crucifixions executades a tot arreu de l’Imperi un segle enrera 8) A través d'aquest
drama d'estalvi, Crist ha subjugat els alcohols de dimoni de l'aire; la frase Through
this saving drama, Christ has subjugated the demon spirits of the air
hauria calgut traduir-la per A través d'aquest drama de salavació, Crist
ha subjugat els esperits dels dimonis de l'aire. L’error s’ha produït
perquè en anglès saving tan pot voler dir estalvi com salvació,
i spirit tan pot ser alcohol com esperit. El doble
significat de spirit ha generat també d’altres frases absurdes en el
text com ara aquesta És Déu, a través de l'Alcohol, que
ha donat aquest evangeli presentada
com a traducció de It is God, through the Spirit, who has
supplied this gospel. 9) Que el
Matthew i Luke siguin reexplotacions de Marca (traducció
de Mark, nom de l’evangelista Marc) amb l'extra, principalment ensenyant,
se sumava el material, és ara gairebé universalment acceptat Que potser
té algun significat aquesta frase en català? That Matthew and Luke
are reworkings of Mark with extra, mostly teaching, material added, is now
almost universally accepted vol dir que Mateu i Lluc són
reelaboracions de Marc amb material extra afegit, sovint de caràcter
doctrinal, és ara acceptat gairebé universalment (pel context, sabem que
ens estem referint als evangelis atribuïts a Mateu, Lluc i Marc). 10)
Els grans caràcters de la història de Jesús (The great characters
of the Jesus story) hauria de dir Els grans personatges de la història
de Jesús; character vol
dir caràcter però també personatge Per
poder veure els textos sencers del document original i de la traducció, cal
clicar ací En les cançons infantils, alguns dels
errors de traducció han estat aquests: a) I?m que se'n va al
meu grandma?s; no ha sabut traduir I’m forma apostrofada de I am,
igual com ha considerat intraduïble la paraula grandma pel sot fet de
dur-hi una partícula apostrofada, cosa molt freqüent en anglès; com pot veure’s
aquesta frase no té cap sentit; la traducció correcta de la frase original I’m going to my
grandma’s és Me’n vaig a casa de l’àvia b) I?m que tria groc
floreix; la traducció de la frase I’m picking yellow flowers és cullo flors
grogues, un dels errors d’aquesta frase és traduir yellow flowers
no pas per flors grogues sinó per groc floreix c) I’m fine, thank
you
(estic bé, gràcies) ho ha traduït per I?m multar, gràcies. Ha confòs fine
(=bé) amb el verb To fine (=multar) d) I?d com ensenyar
el món per cantar es presenta com a traducció de I’d like to teach the
world to sing (=m’agradaria ensenyar el món a cantar); like en anglès tant
és agradar com com; ha triat el significat incorrecte |